Vaig néixer a St Cugat del Vallès tot i que sóc terrassenc. Tinc 24 anys. Actualment sóc Brand Manager a Omega Pharma tot i que emprenedor coma professió. He estudiat grau en ADE a la UB i en 20 anys portava una petita empresa de distribució i exportació de vins i caves.
Recordo el passat, lluito el present per viure al futur.
Andrea Motis, una noia que vaig tenir el plaer de descobrir en el Forum Impulsa fa un parell d'anys, quan ella just tenia 15 anys. Pels que em coneixeu sabeu que m'encanta la música, tant que a vegades quan escolto bona música, m'emociono. I aquell dia vaig descobrir un gran cantant, trompetista i saxofonista.
L'Andrea amb 12 anys va començar amb una banda, Sant Andreu Jazz Band. El seu professor, Joan Chamorro, un autèntic mestre del jazz. Amb 15 anys va gravar el seu primer disc amb en Joan.
Com podeu apreciar té una veu impressionant i sobretot transmet unes vibracions molt bones.
L'Andrea igual que qualsevol emprenedora ha començat el seu projecte amb moltes ganes i amb molta ambició. Estic segur que s'hi esforça molt i que hi posa moltes ganes per fer-ho cada dia millor i interpretar noves melodies.
Sense tenir el plaer de conèixer-la personalment estic segur que és una persona amb les següents habilitats:
Sap treballar en equip
Sap comunicar-se amb un gran nombre de persones
Sap liderar un grup
És optimista
No té por al risc
És innovadora
Confiança i seguretat en ella mateixa
Perseverança i constància per perseguir els objectius
Humil
Sincera
Honrada
I estic segur que moltes altres qualitats.
A sota us deixo amb un reproductor amb una de les seves interpretacions que vaig escoltar al Fòrum Impulsa. Només cal clickar el "play".
Tant a ella, com a qualsevol altre emprenedor, li desitjo que compleixi tots els seus objectius i aconsegueixi totes les metes.
Molta sort Andrea
dimecres, 28 de novembre del 2012
Atenció minut 1.16, un clar exemple de què és reinventar
Aquesta setmana m'agradaria parlar sobre la motivació. Per mi la motivació és aquella força interna que em fa fer les coses, és la pila que em fa funcionar.
A més la motivació té la capacitat de animar-te a fer les coses sense un gran esforç. La motivació fa que les coses siguin més fàcils.
La motivació pot ser interna o externa .
La interna és la innata. La que creem nosaltres mateixos sense necessitat de res ni de ningú La externa es tota aquella que ens la produeix el nostre entorn. Un dels millors exemples que puc posar és el cas de la motivació que et pot arribar a donar un professor. En la meva vida universitària he tingut professors molt dolents i de molt bons. I realment els molt bons m'han arribat a motivar, tant que fan que t'agradi allò que pensaves que odiaries com a assignatura. Per mi un professor bò no és aquell que és catedràtic, si no aquell que sap transferir bé els coneixements i que et fa motivar.
Els que tenen la sort de ser uns motivats interns tenen molta sort perque tenen la capacitat de tenir empenta per fer coses.
Per molta gent és molt fàcil motivar-se amb qualsevol cosa. El que realment és més difícil és no desmotivar-se al primer obstacle o error.
Per tant si estas motivat i no deixes que cap cosa et desmotivi tens una de les capacitats més bones per ser emprenedor.
Us presento el meu cas. Com alguns ja sabeu tinc una microempresa de distribució de vins des de fa quasi un any. A curt i mitjà termini l'empresa va dirigida a fer vendes a restaurants, hotels i particulars. A llarg termini, vull encarar-la a les exportacions. Doncs bé, com ja sabeu aquí a Espanya es produeixen milions de litres de vi hi ha un excedent d'oferta i una demanda interna del propi país que no es capaç d'absorbir Problema? Doncs que hi ha moltíssima competència, el que fa difícil aconseguir un client amb molt potencial. Amb això vull dir que m'han tancat la porta moltes vegades i m'han tractat com a un simple comercial, tractant-me amb deprecii i sense obtenir cap resultat. I aquí estic amb les meves idees, amb la meva motivació i amb la mateixa il·lusió com la del primer dia. I gràcies a aquesta actitud la idea no s'ha quedat en res.
Així que si teniu una idea i creieu que es viable no us enfonseu al primer obstacle perque les coses no són fàcils i menys en un negoci. I segurament com més gran vagi creixent el negoci, més obstacles i més grans seran. Així que el que s'ha de fer és "agafar el mànec per la paella" (traducció castellà: coger el toro por los cuernos) i lluitar pel teu projecte perque si realment és viable ho aconseguiràs.
L'altre dia parlant amb un amic vam arribar a al conclusió que amb temps de crisis el país el que necessita, a part de moltes altres coses, són més emprenedors. Si no hi ha emprenedors, no hi haurà empreses noves, i per tant tampoc creació de llocs de treball, no es reduirà l'atur, i per tant no augmentarà l'economia del país.
Bon dilluns a tots i a totes, que tingueu un bon principi de setmana!
El passat dia 14 es va viure una de les major vagues generals dels últims anys! I tot això m'ha fet pensar molt.
Aquell dia molta gent no va assistir a la seva feina i per suposat es van perdre molts diners en productivitat. Estic d'acord que fer vaga afecta al govern Però afecta molt més a l'empresari que s'esta esforçant al màxim per mantenir la seva empresa i no haver de despatxar a més treballadors o simplement abaixar la persiana.
Quan dic empresaris no em refereixo a les grans fortunes del món, que posseeixen grans multinacionals que són quasi indestructibles.Parlo del petit empresari, del autònom, de la PIME les quals són el 98,88% de les empreses espanyoles i produeixen un 64% dels llocs de treball.
Aquestes empreses si que sofreixen amb una vaga general i més en els temps que corren.
Ens volem destruïr?
Estic a favor del dret d'expressió i manifestar-se! Es necessari sortir al carrer i cridar ben fort els nostres drets, desigualtats o ideologies.
Però crec que no es necessari parar tota l'economia del país per perdre encara més. I perdem tots menys els que haurien de perdre: els bancs i els polítics.
Ens estem autodestruint. Si decidim no treballar un dia, estem perdent tots: empresaris, botiguers, treballadors, autònoms...I realment serveix d'alguna cosa fer vaga? O es igual d'útil que una manifestació?
L'altre tema i molt important es el dret de treballar. Els piquets, persones que es dediquen a retallar la llibertat de les persones!
Tothom té dret a treballar si ell ho vol, no? Doncs senyors no entendré mai l'actuació d'aquesta gent.
Si un empresari no deixa fer vaga als seus treballadors entenc que intervinguin, ho entenc. Però que una persona sabotegi el tren o els accessos de les empreses... No volen lluitar per uns drets? Doncs que no perjudiquin el dret a treballar.
Segurament molta gent estarà en contra de la meva opinió, així que estic obert a qualssevol tipologia de comentari, sigui positiu o negatiu.
És la meva desena entrada en aquest bloc i gràcies a tots vosaltres heu aconseguit superar les 1000 visites, la qual cosa em fa molt feliç! També m'agraden totes les crítiques que rebo, tant positives com negatives.
Aquesta vegada l'entrada la dedico a un nou món que fa poc més d'un mes que estic descobrint.
A mitjans d'octubre vaig apuntar-me a un curs d'oratòria, debat i poder de convicció. La primera classe ja va ser espectacular però en totes he anat aprenent una miqueta més sobre l'art de parlar. El saber parlar sabia que era important però no era conscient de quant afectava a les nostres vides professionals.
Tenim un autèntic professional com a professor, Fernando Carrera, un crac de l'oratòria . I es que en el moment en que pugem a un escenari són molts els factors que intervenen i són molts els errors i tics innats que fem. Per aquest motiu i per molts més els nervis ens juguen una mala passada.
Tant senzill com la forma de pujar l'escenari, la direcció de la mirada, els moviments de les mans, la intensitat de la veu, el ritme de la parla, portar americana o no, la fisonomia de la cara i un llarg etcètera afecten a la imatge del orador a l'escenari.
Les conclusions que he tret jo, de moment, sobre que s'ha de fer per ser un bon orador és fer teatre! Teatre al 100%, amb lògica i amb un toc d'humor (sempre que l'entorn ho permeti). Si ets capaç d'interpretar el que vols transmetre i ho fas amb certa gràcia, tens el públic a les teves mans.
És molt important saber pujar a un escenari i saber comunicar-se amb el públic, però més important és mantenir el públic atent, entusiasmat i el més difícil de tot, convènce'l.
La veritat es que jo encara no tinc aquesta habilitat, però s'aconsegueix amb experiència i molta pràctica. Així que m'he tornat a tirar a la piscina i m'he presentat per fer de ponent a un esdeveniment a Barcelona. Tinc moltes ganes de posar en pràctica tot el que estic aprenent en aquest curs. No seria la primera vegada que pujo a un escenari amb aquestes condicions com a públic però serà un gran repte per mi. I per què em presento com a ponent? Per motivar a tots el joves que estaran aquella tarda allà. Estem en temps complicats, no ho puc negar, però si jo he fet certes coses, tothom ho pot fer!
No sabia segur si penjar o no aquests enllaç perque és sobre un tema polític. I els que em coneixeu bastant sabreu que és un tema que no m'agrada tocar-lo massa. Però vaja us vull presentar aquest vídeo no pel seu contingut si no per la manera d'expressar-se del senyor Antonio Miguel Carmona.
Per acabar una frase que és genial!
El único lugar en el que éxito viene antes que trabajo es en el diccionario – Vidal Sassoon
Que tingueu una molt bona setmana! Cosa que estic segur si sou optimistes!
Primerament perdoneu per actualitzar tan tard però no he tingut ni un minut per poder-li dedicar al blog. Han sigut 2 setmanes amb molta feina i amb moltes coses a fer. Però ja el torno a posar al dia!
Aquesta frase l'he posat com a titular del blog perque crec que és essencial per qualsevol negoci o idea que es vulgui emprendre. No es que jo pugui presumir de molta experiència però si que puc dir que estic envoltat de amics, companys i coneguts que si que en tenen i que han aconseguit amb èxit el seu projecte i tots em diuen el mateix: el secret per arribar fins aquí es fer les coses ben fetes!
Després d'uns dies de quedar amb un d'aquests amics, en Santi, em vaig trobar amb un amic meu que estava desputricant a un tal A.Ortega. Em deia que és impossible arribar aquest nivell fent les coses ben fetes i que estava segur que la majoria del negoci ho havia aconseguit amb il·legalitats o fent coses èticament incorrectes. És una llàstima però el Sr. Ortega no forma part del meu cercle d'amics i per tant no ho puc desmentir. Però jo sóc més partidari pensar que aquest home segur que ha tingut que trepitjar a moltes persones per arribar fins aquí i segurament haurà fet alguna cosa èticament incorrecte però la majoria de coses les haurà fet ben fetes.
I perque fer les coses ben fetes¿?
Doncs perque les coses ben fetes perduren al llarg del temps, són constructives i poden aportar coses superiors. En canvi les coses mal fetes no perduren en el temps i poden ser destructives.
Una cosa ben feta seria posar un totxo amb bona posició i una cosa mal feta seria posar un totxo sense cap sentit. El totxo ben posat es capaç de aguantar una pila de totxos a sobre mentre que el mal posat acabarà per enderrocar la paret.
Aquest cap de setmana he pogut gaudir d'un increïble cap de setmana a Cal Perelló. Una casa pairal renaixentista un tant especial, ideal per fer turisme rural per la Segarra.
El perque vam acabar en aquella casa principalment és per fer turisme eqüestre però el que més em va xocar és que són molt autosuficients: tenen cabres que els hi fan llet, formatges, mató; tenen gallines que els hi fan ous, tenen ànecs, conills. També són apicultors i extreuen la mel. Tenen camps de oliveres, d'on treuen oli. Tenen camps de ametllers d'on treuen ametlles. Tenen camps de vinyes, d'on treuen vi ecològic. A més de tot això tenen hort que els hi fan verdures i hortalisses I estic segur que em deixo un bon grapat de coses.
Això ho explico perque estic segur que la gent (L'Eva i en David) que porta aquesta casa rural ha treballat de valent per poder viure com ells volen. Han fet les coses bé i han creat aquesta magnifica casa que a part de ser el seu habitatge és la seva font d'ingressos. Els envejo perque és un filosofia de vida on la TV , les preocupacions de que el teu cap et retalli més les vacances, o les obligacions que no et compensen pel teu sou no existeixen. Jo sóc partidari de que tots, tard o d'hora tornem als nostres orígens, la naturalesa (es mereix un altre post). Certament ells no tenen cap de setmana però estic segur que són molt feliços i cada dia per ells són caps de setmana.
M'alegra veure que hi ha gent que li agrada aquest blog, crec que es la millor recompensa.
Espero aportar-vos noves idees pròximament!
Ànims a tots que som dilluns, però en breus estarem a divendres. optimisme davant de tot!
Pels que em coneixeu sabeu que m'encanta la música, tant que a vegades quan escolto bona música, m'emociono. I aquell dia vaig descobrir un gran cantant, trompetista i saxofonista.
