el temps em mata

El temps...l'única cosa que ningú pot comprar ni pot aturar.
A vegades m'encantaria parar-lo i poder aprofitar tot el temps per aprendre totes les coses que encara em falten o fer coses per equivocar-me i corregir i tornar-me equivocar per aprendre de tots els meus errors.
A vegades també m'agradaria avançar-lo per accelerar processos que a vegades es fan llargs. Acabar ADE per començar una altre carrera o fer un màster i poder-me dedicar més als negocis.
Però el temps és constant i no para, així que he decidit aprofitar-lo al màxim. Tant el màxim que amb prou feines tinc temps per mi! Per començar la carrera, aquest any començo alemany, en breus començaré un curs de oratòria, debat i convicció sobre les persones (sempre va bé), l'empresa de vins (DVICAVA), un negoci paral·lel i els meus hobbies, entre els quals tinc una petita granja de pollastres ecològics, i logicament em reservo un temps per aquest blog i la meva vida personal.

I encara que faig coses, m'agradaria poder fer-ne moltes més, com molta altra gent que són uns craks. Però vaja, cadascú fa el que pot.
Jo el que no entenc es la gent que forma part de la famosa "generació NINI". En perdo però que pebrots fan amb la seva vida? Quin sentit li donen a la vida? Quins objectius tenen? Tenen motivacions?( vull dir motivacions útils). Pensen en el futur, o només estan estancats en el present?
Només creuen el la filosofia de carpe diem? Vaja si algu vol aportar la seva opinio i respondre totes les preguntes em farà un favor perque fa temps que no els hi trobo resposta.
No em valen respostes: es que no hi ha feina... Que m'ho digui una persona de 60 anys ho entenc perque és més complicat, però nosaltres que som joves?
Tampoc accepto "es que no tinc diners per fer una carrera"... Actualment una carrera en una universitat publica costa 2000€ anuals, que son aproximadament 160€ mensuals. Val són calers però si ets estabilat els pots guanyar amb diverses activitats: venen roses per sant jordi, venent castanyes per la castanyada, revenent objectes...  i les beques si no has tingut sort en la vida existeixen.
Ara bé, si no vius amb els pares i has de mantenir una casa i/o fills i estas en paro ho entenc perfectament que no sigui viable fer una carrera.

També voldria aprofitar aquest post per rendir-li un petit homenatge a la persona que m'ha donat la majoria de valors i m'ha ensenyat tantes i tantes coses. El meu avi.
Puc dir que fins els 15 anys m'han criat pràcticament ells ja que eren amb qui passava més temps durant el dia. Han sabut donar-me uns valors ferms i uns coneixements que ningú em podria haver donat tant bé. Es per això que m'agrada tant la natura, anar a buscar bolets, pescar...  i sóc prou "friqui" com per tenir com a hobbie una granja de pollastres.
Fa poc ha fet 82 anys i dintre del que cap és normal. Però el que no es normal és que ha esquivat a la mort tantes vegades: accidents de moto, accidents de caça en el que el van ferir amb dos trets d'escopeta, malalties greus... Per aquesta raó m'ha transmès tants valors excepcionals i que m'han marcat tant en la meva vida. Espero que pugui gaudir durant molt temps de la seva experiència.




Comença una setmana llarga així que molts ànims a tots el que tenim la sort de treballar o estudiar. Per acabar us deixo amb una cita que m'agrada molt.

"Una clave para la felicidad es que a veces las pérdidas pueden ser ganancias. Siempre hay algo positivo en lo negativo"

copiar+inventar= reinventar

Doncs bé aquesta setmana us vull presentar un nou concepte: Reinventar.
Copiar
Des de petits ens han fet creure que copiar és èticament incorrecte. Doncs bé, des del punt de vista empresarial o com a emprenedor té una visió més positiva. Això ho vaig descobrir quan vaig tenir la oportunitat de presentar la meva empresa en una conferència d'Emilio Duro.
L'Emilio és un empresari d'èxit un tant especial. Especial perque es basa en uns valors molt diferents a la resta d'executius. És tot un mestre, tot i que altres professionals del sector el critiquen amb totes les seves forces.
De fet, jo, personalment m'identifico en algunes de les seves idees, així que li dedicaré una entrada individual, però ho deixaré per més endavant. Us deixo un vídeo seu perque el conegueu una mica més.

En un capítol de la seva filosofia es basa en el saber copiar. Ell creu que actualment tothom que vol ser emprenedor vol inventar això, allò... Però si realment hi pensem veurem que "inventar" és molt difícil.
 A la història hi ha hagut molts invents però i quants intents? Molts. I a majoria d'ells ha sigut fruit de l'evolució d'alguna cosa que ja estava inventada. Ell el que vol dir que a vegades no cal trencar-se el cap en voler fer una empresa amb una idea de negoci que encara no existeixi. Ell és més partidari de observar l'entorn i veure quin sector i quin producte o servei té un major rendiment i a partir d'aquí copiar aquell que tingui uns millors resultats. També copiar pot ser la importació de qualsevol negoci d'un altre país, no deixa de ser copiar.

S'hauria de matisar que si tothom copies no existiria una evolució. Per aquesta raó he volgut sumar la idea d'inventar.
Inventar és una de les feines més complicades del món. S'ha de ser un visionari, crear del res. Certament hi ha molt casos que tots ja coneixem i que ens han solucionat una pila de problemes quotidians. I en necessitem per poder evolucionar, però no és necessari per emprendre o ser empresari d'èxit. Segurament a la majoria d'inventors no buscaven allò que van descobrir. Segurament va ser, gran part, fruit de la casualitat. Leo Forest, inventor del tub catòdic: "tot i que la televisió és teòrica i tècnicament factible, comercialment la considero impossible". Louis Lumière, un dels germans inventors del cine: " el meu invent podrà ser gaudit com ha curiositat científica, però des del punt de vista comercial no té el més mínim interès". Thomas Watson, president de IBM: "crec que existeix un mercat mundial per 5 ordinadors".
Penso que un no ha de ser inventor necessàriament per emprendre. Però si que la invenció és molt necessària per la innovació.
Reinventar és el que hauríem de fer si som emprenedors. Analitzar el nostre entorn i buscar les empreses amb major èxit. D'aquí haurà de partir la nostre idea. Però per trobar una nova cartera de clients més àmplia, o per dirigir-se a un altre target més profitós o senzillament augmentar els beneficis li hauríem d'afegir algun canvi, alguna innovació que tingui una millor resposta en el mercat i aconseguir una avantatge competitiva.
Tothom es pot reinventar fins hi tot el carnisser del mercat oferint productes més innovadors o exòtics, o incorporant un servei de venda per Internet... Tot i tothom té la oportunitat de reinventar-se.

Doncs només em queda dir... Ara és el nostre moment per reinventar i reinventar-nos!

El fracàs en els Estats Units

El fracàs en els Estats Units

L'altre dia vaig anunciar que faria una nova entrada parlant sobre el fracàs als EUA.

Els Estats Units sempre han anat capdavanters en quant a molts aspectes. Un de gran rellevància és el del fracàs.

éxito es del 99% de fallo

Primer de tot us presentaré algunes de les caracteristiques del entorn espanyol per un emprenedor. Tot just has comensat a donar vida la teva petita empresa has de pagar un mínim de aproximadament 180€ mensuals per la Seguretat Social com per constatar com a autònom. Pel que fa a financiació és un tema un pèl complicat perque amb la situació actual es pràcticament inexistent a no se que tinguis un béns patrimonials o una nòmina en que avalar aquesta financiació. Qui et pot avalar la financiació amb la seva nòmina? Doncs en la meva situació encara no he tingut la sort de trobar a ningú. Els meus pares crec que ja han fet massa per mi i desde el seu punt de vista ho veuen perillós. Els entenc tot i que no comparteixo aquest sentiment de por.

I per acabar l'altre factor que també influeix molt és la cultura de la població envers a la figura de l'emprenedor. Realment la població ens veuen com autèntics somiadors que lluitem per objectius pràcticament impossibles i si algun d'ells triomfa és gran part pel factor sort. I no només això, el més greu és la figura del fracassat que té una imatge social dolenta i amb una pila d'adjectius negatius que dificulten la vida profesional.

Doncs bé, a l'altre voral del bassal hi ha una cultura nova, la nova cultura del fracàs. L'adjectiu "fracassat" no comporta a una qualificació negativa, si no tot just el contrari. El fracassat compta amb una experiència, coneixements, i una llarga llista de qualitats que ha après de la posada en pràctica del seu projecte i dels errors que ha fet. Per aquest motiu els directius veuen a les persones que han volgut emprendre un projecte i han fracassat com a una persona experimentada i amb unes qualitats que difícilment pot tenir una altra persona que no hagi experimentat el fracàs. Segurament aquest "fracassat" tindrà una visió de molts factors que qualsevol no les tindria en compte i no tornarà a caure en el mateix error.

Quan el nostre país canvi de mentalitat i la posició de marginalitat del fracassat en la nostra societat experimentarem un augment d'emprenedors. Justament l'Estat hauria d'invertir més en la formació de joves emprenedors que són els que en el futur crearan un augment de riquesa i per tant un augment de consum, d'inversió i de despesa pública.
Es a dir, l'emprenedor d'avui és l'empresari del demà i amb tot el que comporta.  

Bona setmana a tots!