balanç professional

Sempre, quan acaba l'any m'agrada mirar endarrere i mirar que he fet i què m'ha passat.

Aquest any crec que ha sigut un dels millors anys a nivell professional. 

Primerament he creat la meva primera empresa juntament amb el meu millor amic. Una empresa de distribució de vins i caves. Gràcies això hem conegut molt més com funciona el món empresarial, hem començat a tenir experiència laboral i sobretot hem tingut oportunitats per conèixer a gent del sector empresarial i vinícola molt interessant. Gràcies això tenim un primer contacte amb les exportacions, que és el que ens volem dedicar. Però crec que el que és més positiu d'aquest petit projecte és el valor dels recursos humans que hem obtingut. Primer de tot vam tenir la sort de comptar amb uns proveïdors, que a part de ser excel·lents persones, ens ajuden molt a tirar l'empresa endavant, ens donen idees, o fins i tot ens donen consells. Tenim clients que a part de comprar-nos, ens aconsellen tant des del punt de vista de client, com  professional. 

I gràcies a això hem conegut persones que admirem molt per la seva perseverància, empenta i professionalitat.
DVICAVA econòmicament no ha crescut molt, però si que han crescut uns actius molt importants, els recursos humans.

Aquest any considero que he après moltes més coses gràcies a grans persones. En primer lloc al meu gran amic i soci, el Pau, així com tota la seva família. Cada dia he après més en molts factors gràcies a ells. En segon lloc a totes aquelles persones que m'han aportat o han volgut compartir amb mi una idea de negoci. En tercer lloc a gent que et deixa la boca oberta, com en Fernando Carrera, el meu professor d'oratòria o tots els assistents d'aquest curs. En quart lloc, a tots aquells empresaris i professionals que m'han rebut amb els braços oberts i m'han volgut escoltar. En cinquè lloc, a la meva família per fer servir casa seva com a magatzem. En definitiva, aquest any he conegut a gent molt interessant, gràcies a tots.

Aquest any també l'he cagat en moltes coses. Però espero i desitjo aprendre molt d'aquests errors i no tornar a caure amb la mateixa pedra.

Crec que la frase per resumir aquest any és:

Les oportunitats rarament venen per si soles, si les vols les has de buscar.

Feliç 2013

LA BOMBA DE RELLOTGERIA

Senyor Wert, és una immortalitat!

Gent excepcional, projectes excepcionals!

Veus que tens sort no quan mires tot el que tens, si no quan veus altre gent que és el que no té.
Crec que ningú ha triat el lloc on hem nascut ni tampoc la nostra salut física i psíquica.
Simplement, per aquest motiu, hem de ser conscients de la sort que tenim i tenir la capacitat (necessitat) d'ajudar a qui no ha tingut aquesta sort que hem tingut nosaltres.
Actualment no tinc prou recursos com m'agradaria per ajudar a tothom que ho necessita. Però aquest any, amb l'ajuda d'un gran equip, puc ajudar amb la meva micro empresa  Gràcies a l'associació TOTHICAP de Castellar del Vallès intentarem repartir il·lusió  esperança, felicitat, futur, benestar a tots els que assisteixen a l'associació de neurorehabilitació pediàtrica integral Sala Puigverd de Castellar del Vallès.

No és com la Marató de TV3, però l'essència és la mateixa!

Com ho fem? Repartim ampolles de cava solidaries a 5€ la unitat. La totalitat dels beneficis aniran a parar a Sala Puigverd.

Un granet de sorra, però és una ajuda.

Per un Nadal millor per tothom!

Properament adjuntaré més informació pel blog i la web de l'empresa.

Com aprofitar l'estrés?

la innovació és necessaria però no imprescindible

Des dels meus inicis com a emprenedor vaig veure que la innovació és una de les paraules que utilitza més la gent quan defineixen a emprenedor. I realment té molta relació i a vegades fins i tot és necessària, però no imprescindible.

Per entendre-ho bé primer analitzarem què vol dir emprenedor.

Un emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial.

Per tant, un emprenedor és un inventor perque crea, és inquiet perque desenvolupa i és valent perque implanta. 

La innovació, per tant, va lligada al subjecte que es vol crear, però no defineix "emprenedor".

En cap moment no dic que no s'hagi d'innovar, perque sense la innovació l'humanitat no avançaria mai. Simplement vull transmetre que es pot començar un projecte que ja estigui inventat.

I per què fer una cosa que estigui inventada? Doncs perque els productes, els serveis, els negocis en general, TOTS, es poden reinventar. I què és reinventar? Doncs teniu una entrada en el blog que vaig definir al seu dia. Dit d'una altre forma, millorar o donar-li un valor afegit aquest producte o servei.

He volgut escriure aquesta entrada perque quasi TOTS els concursos o ajudes d'emprenedoria tenen a les seves bases, que el projecte ha de ser innovador, i la majoria de vegades tenen a veure amb xarxes socials. I per aquesta raó, estan tancant les portes a molts emprenedors que tenen unes idees genials i que potser arribarien més lluny que qualsevol projecte innovador. En cap moment estic dient que hagi de ser el meu projecte. Però conec a molta gent que tenen uns projectes molt viables i segurs.

No tinc res en contra de les xarxes socials, i crec que és un sector que se li pot exprimir molt el "suc", però crec que també és molt important la creació d'empreses d'altres sectors molt més necessaries.  I quan dic necessaris em refereixo al sector de l'alimentació, de les energies, de l'automoció...

S'ha de millorar molt en tots aquests sectors ja que cada cop som més en aquest planeta i hem de ser més eficients si ho volem fer bé.

Les setmanes anteriors han sigut impressionants i crec que  gràcies a tot el que m'ha passat podré inspirar-me per noves entrades.

Vaig descobrir que el meu professor de debat i oratòria, Fernando Carrera, té només 22 anys! I creieu-me parla molt millor que molts dels polítics que tenim. És tot un crack! I el que és més impressionant d'ell no és només l'edat, si no les ganes que li posa a les coses i la motivació que transmet. Aquest curs que estic fent no només em dona capacitat de saber parlar molt millor amb un públic al davant, si no que he conegut a bellíssimes persones, molt interessants i amb unes capacitats increïbles per fer qualssevol cosa. 

També vaig conèixer a un home al tren d'uns 50 o 60 anys que treballava amb una de les professions més boniques, ginecòleg; bonica, perquè ajuda a donar vida. Un home molt intel·ligent, que amb poc més de 30 minuts em va explicar moltes coses interessants i alguns coneixements que encara no tenia d'alemany. Em va fer gràcia quan em va comentar que segurament s'estava fent pesat amb tot el que m'estava explicant i li vaig contestar que tot el contrari, que era un plaer escoltar a una persona tant sabia com ella.

Cita de la setmana i amb la qual hi crec molt:

“Si puedes, trabaja en lo que te guste, y si no, consigue que te guste tu trabajo”.

Us desitjo un bon principi de setmana a tots i a totes. Ànims que aquesta setmana és molt curta!