Són moltes les vegades que es posa en evidència que se li dóna més importància al benefici econòmic que al benefici social... però aquesta vegada crec que la cosa ha anat un pèl massa lluny.
Estic segur que molts de vosaltres heu vist el famós anunci de "envàs, on vas". Doncs aquest anunci tan peculiar, i que tot i ser enganxós per les orelles, acaba fent-se pesat, és el gran punt de debat de les últimes setmanes.
La campanya de comunicació ambiental preté que els ciutadans separin els residus per si són envasos i no pas pel seu origen material. Tot i així si anem una mica més enllà veurem que la raó de la campanya és una altra. Per començar si ens fixem una mica veurem que la campanya no va dirigida a augmentar la participació de la població en la recollida selectiva de residus, si no a corregir una acció que fa temps que fem (tirar materials que no són envasos al contenidors de reciclatge) i no deien pas que estava mal fet. Llavors ens hem de creure que un got de plàstic, un recollidor, una joguina o una forquilla són un gran impediment pel reciclatge? Doncs segons el següent article NO.
Per tant, és evident que a major nombre d'envasos recollits (únicament envasos), més nivell de reciclatge (benefici social) i menys cost per als envasadors (cost privat). Però en el cas que seleccionesim per materials, els nivells de reciclatge els costos de reciclatge augmentarien, ja que estarien reciclant deixalles que no han pagat aquest "punt verd". Per tant, la campanya no busca augmentar la quantitat de materials recollim, que seria l'objectiu social, sinó reduir els costos de recollida, transport i gestió per tal d'augmentar els beneficis empresarials.
El resultat, com la cosa no canviï, serà que hi haurà una empresa amb uns accionistes més rics amb un entorn més contaminat que tots nosaltres (els que hem decidit només reciclar envasos) podrem gaudir.
I realment no serà veritat que no es poden reciclar aquests materials?
Hi ha materials que és veritat que no es poden reciclar, o que és molt difícil de fer-ho però l'alumini d'una llauna de refresc és el mateix que el d'unes muntures d'ulleres d'alumini velles (per posar un exemple), o un got de vidre amb una ampolla de vi.
I si tirem tots aquestes deixalles a rebuig va directe a incineradores o abocadors, amb tot el que comporta.
Conclusió: A mi l'anunci m'agrada, fins i tot he cantat la cançó, però seguiré reciclant per materials i no pas per envasos. Crec que tothom és responsable de saber que vol fer amb les seves deixalles i si vol triar entre enriquir a unes empreses amb poca ètica o ajudar a aquest món que ja fa anys que ens estem carregant.
Molt bona setmana a tots, i pels que tenim exàmens, molta sort.
