Fa dies que no publico, però és el que passa quan part de la meva vida és universitària i arriben els exàmens.
Avui vull escriure sobre les raons perquè no hem de comprar productes xinesos. Que consti que no tinc cap problema amb els xinesos, però després d'analitzar una mica el mercat he tret unes quantes conclusions.
1.- "La compra de productes xinesos alimenten el monstre asiàtic que ofega la nostra economia."
Així és com resumeixo la idea principal de la primera raó. La compra de qualsevol objecte d'origen xinès està donant força a la economia xinesa. La producció xinesa, com molt bé sabeu, és especialista en la reducció dels seus costos de producció. És evident doncs, que cada cop que comprem un producte xinès estem fomentant a la producció de productes xinesos. I això m'afecta a mi? A tu directament no, però l'empresa on treballa el teu pare, el teu veí, el teu tiet o el teu germà si. Les empreses són persones jurídiques que busquen maximitzar el seu benefici econòmic i per fer-ho és essencial reduir costos. I com bé sabeu la externalització dels processos de producció de les empreses és una forma de reduir costos. Això el que implica és una disminució de la demanda nacional de llocs de treball i per tant un augment de l'atur del nostre pais. Es a dir, nosaltres els consumidors estem comprant als xinesos uns productes a canvi d'uns pocs euros i, a més, també els hi estem donant més llocs de llocs de feina.
En definitiva que per no gastar ( i ser més rics individualment) una miqueta més en un producte nacional, ens estem carregant la nostra economia i ens estem empobrint.
2.- "Lo barato sale caro"
És una frase que la faig servir molt sovint. Bàsicament perquè el meu pare és el consumidor número 1 de qualsevol "basar" o "tot a cent" del barri. Aquesta cita és veu especialment en els productes que són d'utilització diària i tenen un desgast: auriculars de música, despertadors, rellotges de polsera, bolígrafs, calculadores... Per exemple en el cas dels auriculars: compres uns auriculars dels "xinos" i et costen 3€. En aquest cas, a part de que la qualitat de sò no té RES a veure, si els utilitzes cada dia,com és el meu cas, et duren unes 2-3 setmanes. En canvi et compres uns auriculars de bona qualitat i et costen 30€ però et duren aproximadament 2 anys. Resultat: en dos anys t'hauràs gastat en un basar entre 104€- 156€ en cascos de mala qualitat. En canvi si et compres els de bona qualitat només 30€. És un exemple i per tant no es pot generalitzar en tots els productes. Està clar que a l'hora de comprar un marc de fotos et durarà el mateix el d'un basar, que el d'una tenda de fotografia, ja que no té un desgast. Però és per tenir un exemple gràfic.
3.- "Una major rotació de productes de baixa qualitat augmenta la contaminació."
Un cas molt simple i fàcil d'entendre és el dels bolígrafs. Un bolígraf normal (BIC) acostuma a durar el doble que el d'un "basar" sigui perquè no funciona des-de el primer moment, perquè té una bombolla d'aire o perquè alguna peça del mecanisme s'ha trencat. La proporció de plàstic utilitzada per fer el bolígraf del "basar", si fa o no fa, és la mateixa però en canvi s'ha necessitat el doble de plàstic per cobrir la mateixa necessitat (escriure "x" fulls)
I ja no només a nivell de matèries primes. Si no tot el CO2 emès pel transport del bolígraf que ha creuat mig món per arribar a les teves mans. D'aquí introdueixo el següent punt.
4.- "El preu que ens estalviem avui i que pagarem demà"
És increïble quan vas a un supermercat i veus que hi ha kiwis de Nova Zelanda, pinyes de Costa Rica, bolets de Bulgària o del Pakistan, cireres fora de temporada que no vulguis saber d'on venen... Tot això és necessari? No, però ens hem tornat uns consumidors tant exigents que volem consumir a qualsevol lloc del món qualsevol cosa. Per tant, fa que augmenti el tràfic de productes a nivell mundial i a la llarga ho pagarem. D'aquesta forma el bolígraf del "basar" a tingut un cost en el transport i per tant a contaminat més que el bolígraf que s'ha fet a Espanya o França. D'aquesta idea neix la iniciativa KM-0.
5.- "Foment de la sobreexplotació de la mà d'obra xinesa"
No he pogut viatjar encara al país del sol naixent però amb el que he vist en reportatges i documentals és evident que existeix una sobreexplotació de la mà d'obra. Ja no ens referim a torns de treball de més de 16 hores, sinó a sous ínfims, amb condicions de treball infrahumanes o el que és més greu, explotació infantil. Cada cop que comprem o consumim un producte xinès, hem de pensar que potser aquell producte de mala qualitat a passat per les mans d'una persona que la seva vida també és de mala qualitat. I és que comprant aquests productes no estem enriquint a aquests pobres xinesos que treballen tantes i tantes hores, sinó al propietari i al exportador del negoci, que són els qui mouen unes quantitats de productes inimaginables amb uns marges exagerats.
Per tant cada cop que vulgueu comprar un producte xinès penseu en aquests 5 punts i reflexioneu si realment surt tant a compte comprar-ho!
I ho torno a dir no es pot generalitzar hi ha casos i casos!
Molt bona setmana a tots i pels de Terrassa molt bona Festa Major!
SALUT I VI
