la clau de la felicitat

Qui no s'ha preguntat com pot arribar a ser més feliç?

M'encanta la definició que hi ha de felicitat a la Wikipedia.

"La felicidad es un estado de ánimo que se produce en la persona cuando cree haber alcanzado una meta deseada. Tal estado propicia paz interior, un enfoque del medio positivo, al mismo tiempo que estimula a conquistar nuevas metas. Es definida como una condición interna de satisfacción y alegría."

 També podrieu llegir el llibre del famós Eduard Puntset "El viatge a la felicitat". Us deixo amb un altre enllaç que explica força bé el contingut del llibre.



Els diners donen felicitat?

I es clar que no! Els diners no donen la felicitat però poden ajudar a assolir les teves metes.

 Cadascú té una meta diferent. Potser una persona vol una casa de 1500m² o un cotxe de luxe. Realment els hi produeix felicitat si aquesta és al seva meta. Per aquest motiu la felicitat és subjectiva.

La meva meta es aconseguir fer créixer els meus projectes, arribar a crear alguna cosa del res. 

Jo em sento feliç quan aconsegueixo assolir qualsevol objectiu per molt petit que sigui. La clau es sentir-se productiu, útil, veure que ets capaç de fer qualsevol cosa.

La gent que no és emprenedora es pensen que som masoques!! Ens agrada treballar, treballar és el que realment ens fa sentir vius.

Crec que és la clau de la vida, treballar del que t'agrada, del que t'apassiona! 

Un simple càlcul:

Pressuposem que als 25 es comença a trobar el treball de la teva vida. Fins mínim els 65 anys, són 40 anys que haurem de treballar. Per un mínim de 8 hores laborals diaris i uns 251 dies laborals al any són un total de (els que no es vulguin deprimir que no mirin): 80.320 hores de treball.

Crec que és una bona pila de hores per ser feliç. Així que millor que treballar del que realment t'agrada i gaudeixes.

El que és més important és saber fer perdurar la felicitat. Com? Doncs es tan senzill com posar-se noves metes, nous objectius, encara que hagis assolit altres ja anteriorment. Quins objectius? Els que realment vulguis aconseguir, per molt impossible que semblin, tot és possible.

Ahir em vaig assabentar que uns amics han decidit posar en pràctica el seu projecte. Així que dimecres al vespre podré gaudir de la seva presentació a un hotel de la ciutat comtal. M'encanten aquests esdeveniments! Una, perque m'encanta veure com els projectes es fan realitat i l'altre perque són aquests llocs on coneixes a gent emprenedora i amb ganes de crear. Estic segur que serà una molt bona experiència.

"la sort acompanya a qui sap esperar"

Oportunitat: Circumstancia favorable o que es dona en un moment adequat o oportú para fer algo. Aquesta es la definició de diccionari però crec que la oportunitat és una cosa molt més complexa. 

Des del meu punt de vista les oportunitats es basen en dos variables 30% sort i 70% esforç.

Què és la sort, la sort és una variable aleatòria que pel que sigui té una tendència o un altra. Però realment la sort no depèn de res? Crec que si que depèn. La sort l'has de buscar, has de creure en ella, es a dir, has de ser optimista. L'optimisme és una de les claus de l'èxit i de la felicitat que és realment el que importa. Saber veure les vessants positives de les coses dolentes, saber assaborir qualsevol moment, no perdre l'esperança. El millor exemple que podria posar crec que es l'Albert Espinosa. Un crack!

Una persona que malgrat les seves malalties (osteosarcoma, metàstasis, extirpació d'un pulmó i part del fetge) i grans dificultats en la vida ha arribat a ser un dels guionistes del cine i la televisió més important a nivell català i espanyol. A part també és escriptor el qual us recomano molt llegir els seus llibres, donen una gran dosis d'optimisme i esperança. El seu lema "Si creus en el somnis, ells es crearan". Crec que aquesta frase deixa clar la relació sort-optimisme.

Certament la sort va lligada directament amb l'esforç. L'esforç dona més oportunitats, és el factor més important a l'hora d'aconseguir l'èxit. Les oportunitats venen pel factor sort, però si no t'esforces, passen de llarg. Per aquesta raó és tant important l'esforç, molt més que el factor sort. De que serveixen bones oportunitats si no les pots aprofitar? A més, una vegada ja has topat amb la primera oportunitat, tot va rodat. Una et portarà a un altra de més rellevància. Per aquest motiu m'agrada la citació:

 "Nadie nos encontrará porque sí, ni chocarán con nosotros de casualidad. Tenemos que hacer que vengan a buscar-nos."

És un cita amb tant sentit! Les oportunitat no venen perque si. T'has de fer conèixer, demostrar qui ets, a que et dediques, a on vols arribar, les teves qualitat, de que ets capaç! Estic segur que darrera de cada persona hi ha un gran geni, amb una o altra cosa, però és un geni! Alguns tenen més capacitat per exterioritzar-ho i demostrar-ho i gent que menys. Crec que això també s'aprèn amb el temps, treure el millor de tu.

Una altra cita que m'agrada molt és: 

"la sort acompanya a qui sap esperar"

S'ha de confiar en un mateix, s'ha de creure en la sort, s'ha de creure amb el teus objectius i el secret és ser constant i persistent. A vegades esperar és cansat i pot ser és capaç de abolir els teus somnis. Has de saber esperar, tot arriba. 

El fracàs també és un factor que és capaç de fer tirar-te la tovallola. Certament el fracàs és un enemic però també potser el teu amic. La filosofia del fracàs, això si que es mareix un post independent, però ho deixaré per un altre dia.

Només cal dir una cosa més:

 Senyors, a esforçar-se! 

No es el que em vull referir exactament però és un bon anunci que ajuda a entendre una mica més la realitat de les oportunitats

el saber escoltar i "dime de que presumes y te diré de que careces"

Escoltar, és una de les habilitats més importants.
Aquest cap de setmana he marxat un parell de dies al Pirineu amb molt bona companyia. Jo era el més jove i la majoria voltaven els 50 anys: advocats, arquitectes, informàtics, homes i dones de negocis...M'encanta escoltar a la gent, saber la seva opinió, aprendre dels seus coneixements. 

Recordo quan de petit el meu avi em deia que escoltar és de savis. Amb els anys vaig veure que realment era cert. Els savis primer escolten, raonen i llavors parlen.

Escoltar també és molt important en l'amistat o en l'amor, saber escoltar a una persona et demostra que ets capaç de entendre-la, de posar-te a al seva pell d'ajudar-la. És una habilitat que molts no la tenen en compta però que és un pilar clau en l'amor, l'amistat o en la vida professional.

"dime de que presumes y te diré de que careces"

Aquesta frase sempre m'agradat, em fa pensar molt ja que tristament l'ésser humà és així i m'hi trobo moltes vegades.

La majoria de vegades estem envoltats de gent que li encanta aparentar o parla més del que sap o el que realment té. I segurament deuen impressionar a tothom els primers 10 o 20 minuts però passat aquest temps comences a veure de quina pasta estan fetes aquestes persones i ja no les tens sobre un pedestal. En canvi les persones que són realment humils i que aparenten menys del que tenen o del que saben no deixen mai de sorprendre'm. Per mi són persones realment intel·ligents encara que ells ho neguin, persones increïbles i amb una gran habilitat.

Només cal veure qui són realment les persones que tenen èxit (èxit per intel·ligents, no val Belen Esteban...) 

Steve Jobs: era una persona molt simple que mai va presumir de qui era, ni del seu poder, ni dels seus actius o béns. 

Bill Gates: un tio com cal, el segon més ric del món, però que sap portar la seva fortuna de 56 mil milions de dòlars. No va "despilferrant" ni tampoc presumeix de la seva riquesa (al menys en public). Inverteix la seva fortuna en felicitat amb la seva fundació Bill i Melinda Gates. Amb aquest exemple m'agradaria obrir un  altre post, "la felicitat d'ajudar" però ho deixo per més endavant. 

"Pau": un tio que per ser qui és no se li han pujat els fums al cap, ni presumeix de ser qui és.

Podria posar més exemples però crec que ja es veu clar el missatge que vull transmetre.

D'aquesta manera  he arribat a la conclusió que si realment vols impressionar a algú és demostrar qui ets i tal i com ets amb fets, i no amb paraules; tenir la capacitat de sorprendre a cada instant.

creure amb el res és impossible

Aquesta és una de les frases que més m'agraden de la filosofia de ser emprenedor. Per una banda tracta l'impossible de possible i a la vegada es com dir: "Tot està per fer". Ep! ho sé aquesta frase té copyright del "Pau" però és tant cert.

Aquesta setmana he tingut el plaer de conèixer un home que ha creat el seu projecte. Viemocions. Sempre m'encanta conèixer projectes que es fan realitat. Emprenedors que es posen les piles i es tiren a la piscina. És trist però aquí anem mancats d'això (comparat amb EUA). I el que més m'agradat és que és Senior qui ho ha fet i que per tant per mi té més mèrit.

Sempre diuen que EUA van més avançats que nosaltres i en el cas de l'emprenedorisme no és cap excepció.  Tracten els emprenedors com autèntics herois, mentre aquí ets un "il·luminat". Ja no parlo només d'ajudes de l'estat, ni legalitat, si no de la imatge que tenen sobre nosaltres. Bastantes vegades, quan m'he presentat per buscar proveïdors, clients com a un jove emprenedor m'han mirat amb una cara de desconfiança i amb molt poques ganes d'ajudar-me. I jo penso que això és molt trist. Sort que no tothom és així, i gràcies a ells sóc una mica més del poc que sóc. 

Una de les meves altres filosofies és ajudar a tothom que puguis ajudar. Però crec que això és mereix  una entrada individual per un altre dia.

Sóc una persona molt optimista i somiadora (que no vol dir "somiatruites"). M'atrau molt el canvi cap el futur. Saber com pot arribar canviar el meu present de qui sóc i qui seré i on estaré. 

Crec amb  el "res és impossible" si un ho creu, si un ho busca i si un s'esforça per arribar al impossible. Està clar que les oportunitats venen però també marxen. I normalment venen perque les has buscat i t'ho has currat! Clar que pots ser un vago i que et toqui la loteria... però vaja... prefereixo esforçar-me i que em toqui la loteria (no només en el sentit estricte de la paraula) en qualsevol aspecte.

També crec amb el "res és impossible" perque el pas del temps accentua el camí de les persones. Només cal mirar 10 anys enrrere i mirar quina era la situació i quina és la actual. El temps té la habilitat de fer canviar les coses amb la tendència que tu vulguis encarar la teva vida.

Tres paraules: OPTIMISME, ESFORÇ I TEMPS.

Es per aquest motiu que valoro tan la formació de les persones, ja que infereix directament en el seu futur.

Ara per ara el meu objectiu és acabar la carrera, fer alguns masters, i fer créixer Dvicava.

Dvicava és una petita empresa que la vaig voler fundar per dos motius: Primerament, perque crec que és la millor formació si vols ser empresari. És la millor manera de saber el funcionament complet d'una empresa, de tocar la realitat, de cometre els teus errors i trobar les solucions per tu mateix. Per altra banda, perque quan acabi la carrera l'empresa ja tindrà uns fonaments i no s'haurà de començar des de 0. 

També es mareix un altra entrada individual per un altre dia.

Fins aviat

Avui és dia 1 en el meu blogg

Avui, un divendres, comença el meu blogg. Fa temps que pensava en obrir-ne un per molts motius.
Aquest blogg es basarà sobre la meva vida professional així com tot allò que hi estigui implicat.