Aquest cap de setmana he marxat un parell de dies al Pirineu amb molt bona companyia. Jo era el més jove i la majoria voltaven els 50 anys: advocats, arquitectes, informàtics, homes i dones de negocis...M'encanta escoltar a la gent, saber la seva opinió, aprendre dels seus coneixements.
Recordo quan de petit el meu avi em deia que escoltar és de savis. Amb els anys vaig veure que realment era cert. Els savis primer escolten, raonen i llavors parlen.
Escoltar també és molt important en l'amistat o en l'amor, saber escoltar a una persona et demostra que ets capaç de entendre-la, de posar-te a al seva pell d'ajudar-la. És una habilitat que molts no la tenen en compta però que és un pilar clau en l'amor, l'amistat o en la vida professional.
"dime de que presumes y te diré de que careces"
Aquesta frase sempre m'agradat, em fa pensar molt ja que tristament l'ésser humà és així i m'hi trobo moltes vegades.
La majoria de vegades estem envoltats de gent que li encanta aparentar o parla més del que sap o el que realment té. I segurament deuen impressionar a tothom els primers 10 o 20 minuts però passat aquest temps comences a veure de quina pasta estan fetes aquestes persones i ja no les tens sobre un pedestal. En canvi les persones que són realment humils i que aparenten menys del que tenen o del que saben no deixen mai de sorprendre'm. Per mi són persones realment intel·ligents encara que ells ho neguin, persones increïbles i amb una gran habilitat.
Només cal veure qui són realment les persones que tenen èxit (èxit per intel·ligents, no val Belen Esteban...)
Steve Jobs: era una persona molt simple que mai va presumir de qui era, ni del seu poder, ni dels seus actius o béns.
Bill Gates: un tio com cal, el segon més ric del món, però que sap portar la seva fortuna de 56 mil milions de dòlars. No va "despilferrant" ni tampoc presumeix de la seva riquesa (al menys en public). Inverteix la seva fortuna en felicitat amb la seva fundació Bill i Melinda Gates. Amb aquest exemple m'agradaria obrir un altre post, "la felicitat d'ajudar" però ho deixo per més endavant.
"Pau": un tio que per ser qui és no se li han pujat els fums al cap, ni presumeix de ser qui és.
Podria posar més exemples però crec que ja es veu clar el missatge que vull transmetre.
D'aquesta manera he arribat a la conclusió que si realment vols impressionar a algú és demostrar qui ets i tal i com ets amb fets, i no amb paraules; tenir la capacitat de sorprendre a cada instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada