La filosofia és la del treball i l'esforç. Es a dir, s'ha de treballar i esforçar-se al màxim per assolir els objectius que un vol. I lo important de això es que t'agradi el que has de fer a l'hora de treballar. Fins aquí tot molt maco i perfecte. El problema principal és el TEMPS. El temps és una cosa que no es pot ni transformar, ni comprar, ni canviar, simplement passa. La majoria d'autònoms o empresaris treballen moltíssimes hores, moltes més que si treballessin per algú. Hi ha que no tenen ni cap de setmanes i ja no és qüestió de tenir temps per descansar, sinó em refereixo a que tot aquest temps que podries gaudir de la teva família els teus amics, es perd i no es recuperà. És doncs tant o igual valuós aquest cost d'oportunitat?
Des del meu punt vista considero que el treball és sa sempre i quan no s'abusi d'ell. Crec que no ens hem de fer esclaus del treball i posar-nos uns límits de feina. El treball és necessari per sentir-se útil i tenir la ment en funcionament. Però un excés de feina repercuteix en la nostra salut i en el nostre ritme de vida.
No descarto pas que en algun moment abandoni la meva vida professional per fer un canvi d'aires i començar a veure la vida des de uns altres ulls (em refereixo a un futur molt llunyà)
Què hi penseu vosaltres?
