A vegades m'encantaria parar-lo i poder aprofitar tot el temps per aprendre totes les coses que encara em falten o fer coses per equivocar-me i corregir i tornar-me equivocar per aprendre de tots els meus errors.
A vegades també m'agradaria avançar-lo per accelerar processos que a vegades es fan llargs. Acabar ADE per començar una altre carrera o fer un màster i poder-me dedicar més als negocis.
Però el temps és constant i no para, així que he decidit aprofitar-lo al màxim. Tant el màxim que amb prou feines tinc temps per mi! Per començar la carrera, aquest any començo alemany, en breus començaré un curs de oratòria, debat i convicció sobre les persones (sempre va bé), l'empresa de vins (DVICAVA), un negoci paral·lel i els meus hobbies, entre els quals tinc una petita granja de pollastres ecològics, i logicament em reservo un temps per aquest blog i la meva vida personal.
I encara que faig coses, m'agradaria poder fer-ne moltes més, com molta altra gent que són uns craks. Però vaja, cadascú fa el que pot.
Jo el que no entenc es la gent que forma part de la famosa "generació NINI". En perdo però que pebrots fan amb la seva vida? Quin sentit li donen a la vida? Quins objectius tenen? Tenen motivacions?( vull dir motivacions útils). Pensen en el futur, o només estan estancats en el present?
Només creuen el la filosofia de carpe diem? Vaja si algu vol aportar la seva opinio i respondre totes les preguntes em farà un favor perque fa temps que no els hi trobo resposta.
No em valen respostes: es que no hi ha feina... Que m'ho digui una persona de 60 anys ho entenc perque és més complicat, però nosaltres que som joves?
Tampoc accepto "es que no tinc diners per fer una carrera"... Actualment una carrera en una universitat publica costa 2000€ anuals, que son aproximadament 160€ mensuals. Val són calers però si ets estabilat els pots guanyar amb diverses activitats: venen roses per sant jordi, venent castanyes per la castanyada, revenent objectes... i les beques si no has tingut sort en la vida existeixen.
Ara bé, si no vius amb els pares i has de mantenir una casa i/o fills i estas en paro ho entenc perfectament que no sigui viable fer una carrera.
Puc dir que fins els 15 anys m'han criat pràcticament ells ja que eren amb qui passava més temps durant el dia. Han sabut donar-me uns valors ferms i uns coneixements que ningú em podria haver donat tant bé. Es per això que m'agrada tant la natura, anar a buscar bolets, pescar... i sóc prou "friqui" com per tenir com a hobbie una granja de pollastres.
Fa poc ha fet 82 anys i dintre del que cap és normal. Però el que no es normal és que ha esquivat a la mort tantes vegades: accidents de moto, accidents de caça en el que el van ferir amb dos trets d'escopeta, malalties greus... Per aquesta raó m'ha transmès tants valors excepcionals i que m'han marcat tant en la meva vida. Espero que pugui gaudir durant molt temps de la seva experiència.
Comença una setmana llarga així que molts ànims a tots el que tenim la sort de treballar o estudiar. Per acabar us deixo amb una cita que m'agrada molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada