Certament, encara que un tingui la sensació que no jutgem a les persones abans de conèixer-les, ho fem. Més ben dit, ho faig. I vull aprendre a fer-ho cada cop menys.
Una mirada, un moviment, la forma de caminar d'algú, el cabell, la roba, l'estil, la veu, la forma de parlar, poden donar una imatge irreal de com realment és aquella persona.
I a vegades el que és greu, no és tenir només una imatge, si no actuar negativament per culpa d'ella.
Tot això no treu que en les primeres sensacions i contactes amb altres persones fagin de bon filtre de qui ha d'entrar a la teva vida i de qui no.
En aquest últim any he tingut la sort de conèixer a molt bona gent, i el que és més important, han superat les expectatives inicials que tenia d'ells.
Realment és molt difícil conèixer a les persones. De fet com diu el meu avi (82 anys): "encara no conec a la teva àvia, cada dia em sorprèn!" Però si que podem tenir una imatge una mica més real parlant amb elles. I de què? Doncs del seu passat, perque és el que l'ha fet arribat a ser qui és. Pots veure els valors, els sentiments el pensaments d'una persona només sabent un trosset del seu passat.
Amb aquest post també m'agradaria introduir el tema del vestuari a la feina. En aquest cas en la meva professió parcial. Crec que és molt important l'imatge que ha de tenir un client, un proveïdor o simplement a possibles clients futurs de tu. No es tracta d'anar "embatuamat" i "empolainat" fins les orelles. Simplement donar una imatge seria i a la vegada fiable. Els detalls els deixo per blogs de moda, ja que no és el meu fort.
Aquesta setmana ha sigut molt intensa, coses bones i coses dolentes.La dolenta es que em perdut la Lliga de debats universitaris. Més que ràbia, sento impotència perque per temes d'agenda no he pogut participar en cap dels debats del meu equip. Però per altra banda crec que som afortunats perque a no quedar finalistes ens farà molt més forts per les properes lligues. Així que per aquest motiu crec que es el resultat millor després de ser finalista. i es que l'èxit és el 99% del fracàs!
La bona es que ens estem introduint en el món dels supermercat i hipermercats. I estem molt contents amb la última visita d'aquesta setmana a un d'aquests monstres del consum. No ens assegura vendre els nostres productes, però si que ja quasi tenim un peu dins. Només depèn de nosaltres de si volem aconseguir-ho o no, i per suposat que ho volem!
Sóc conscient que els meus post últimament són curts i poc regulars, però escassejo de temps lliure.
Molt bona setmana a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada