Doncs tot comença quan fa poc més d'un any i mig vas a un curs d'oratòria i debat i et trobes a una classe amb 80 persones i un professor. En aquest cas en Fernando Carrera. I a la primera o segona classe et trobes sol a sobre un escenari explicant qui ets, que fas i on vas davant de tots els companys amb uns nervis que et recorren tot el cos. I l'últim dia tens ganes de pujar a l'escenari i "petar-ho". I que passa? ¿Què va fer canviar en mi en Fernando? Doncs va fer que la por la deixés a casa juntament amb els nervis i pujar a l'escenari amb unes ganes de menjar-te als espectadors (no literalment) i amb una motivació capaç de trencar barreres. Però el que em va impactar més va ser quan en Fernando em va comentar que tenia la meva edat. La meva cara es va convertir en un quadre.
I es que en tota la vida haurem de trencar moltes barreres si volem pujar i ascendre nivells personals i professionals i aquest noi de 23 anys m'ha ensenyat a trencar-les amb més seguretat i amb més froça
Al cap d'uns mesos ja estàvem fent unes accions amb ell.
Aquest professor mica en mica es va convertir en amic. Un gran JASP (Joven Aunque Sobradamente Preparado) que avui puc dir que es amic i que estic segur que arribarà MOLT lluny!
Fernando va per tu! Perquè ets un crack!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada