el dia que em vaig sentir avergonyit de ser català

Ahir vaig tornar de fer un petit viatge de 5 dies a Marrakech. Com a tots els viatges hi ha 1001 anècdotes però en va haver una que em va tocar molt la moral. La explico molt resumidament
El tercer dia havíem pagat per fer una excursió amb un minibus fins a les portes del desert: Ouarzazate. El dia anterior ja ens havia dit la dona de l'agència que anàvem amb 8 espanyols més. Fins aquí cap problema.
A l'endemà veiem que 6 d'ells són catalans, de Garriguella, per ser més exactes, i els altres 2 de Galícia.
Només pujar al minibus, una de les catalanes diu:
-Em vaig a fumar un piti que aquí és pot fumar!
Realment a mi m'és indiferent però la meva companya tenia força tos i no vaig dubtar en dir-li molt educadament que si volia fumar que si us plau anés a la finestra del copilot i fumés que no era un bus públic, sinó un bus privat.
Ella, tot i que es va emportar una sorpresa perquè jo fos català, em mira i es dirigeix als seus amics i diu:
-Jo si vull fumar, fumo!
Però lògicament no es va atrevir  i va fumar a fora durant les parades com els seus companys.
Aquest primer enfrontament ja va ser un pèl tens i vaig sentir certa vergonya aliena per això i per molts comentaris independentistes catalans, menyspreant els nostres companys de viatge gallecs.
A la següent parada ja vaig parlar directament amb la parella gallega (encantadors) comentant que nosaltres tot i ser catalans no teniem RES a veure amb aquella fauna.
El viatge va durar 8 hores ja que vàrem haver de travessar l'Atlas. Vuit hores amb un conductor marroquí molt expert en la carretera però sense tenir en compte que portava persones i no pas bestiar. A tot això se li suma als comentaris infantils, racistes, xenòfobs de la fauna catalana del minibus. A Ouarzazate el grup de catalanets van tenir problemes amb la gent autòctona de allà, ja que un d'ells va començar a insultar a un marroquí perquè els hi volien cobrar 1€ per fer la visita i ensenyar els llocs més bonics del poblat... Lamentable...[ perquè tingueu una idea del grau d'intel·ligència de la fauna]
A la setena hora de viatge, el meu cap estava com un timbal perquè no hi havia hagut ni 5 minuts de silenci durant el trajecte. I aquest no es el problema, sinó que el volum era desmesurable i el contingut inacceptable. Quan faltava mitja hora no vaig poder aguantar-me més i el hi vaig demanar MOLT EDUCADAMENT si podien disminuir el to de veu ja que em feia mal de cap.
Resposta de la noia: Ah et fa mal de cap? Doncs si vols et donc una pastilla.
Jo: Ja tinc pastilles però no me'n vull prendre només demano que disminuïu el to.
La noia es gira i diu doncs no penso callar... Sinó em fan callar a casa meva... em callaran aquí...
A partir d'aquí es van afegir els gallecs i es va liar una trifurca a dins del minibus amb una diversitat d'insults diversos. Era tant evident el que jo havia demanat tant amablement que el mateix grup de catalans van començar-se a picar (uns donant-me la raó i els altres dos en contra)
Realment del grup dels 6 catalans... només eren 3 (realment 2) que no tenien educació i que molestaven molt irritablement.
Amb tot això vull dir que pots ser català, espanyol o xinè,s però la educació i el respecte no s'ha de perdre mai. I pots ser independentista i tenir els principis que vulguis però d'aquesta manera no es pot anar pel món perquè per culpa gent com aquesta la gent té una idea errònia del catalans.

Una anècdota més a la motxilla!

Us regalo una fotografia d'aquest preciós poble! Un bon lloc per pujar-te a sobre un camell i poder parlar amb un guia tant ben parit com el Alal!

Bon cap de setmana!